La incontinència de Juan Luis Cebrián

El conseller delegat ha perdut altre cop les maneres.

Ha estat la ma dreta de la família Polanco i sembla ser que, a pesar dels conflictes successoris, segueix sent la persona que pren algunes de les decisions més transcendentals del grup PRISA.

Pot sentir-se orgullós d’haver tingut un paper més que significat en la conformació d’un grup internacional potentíssim de mitjans de comunicació i difusió cultural. Pot presumir d’haver posat en marxa i dirigit el diari espanyol de més difusió i més contingut informatiu. L’hegemonia de la cadena SER és indiscutible. Canal+ va ser una aposta intel·ligent que va demostrar la viabilitat de la televisió de pagament a Espanya...

La llista d’encerts empresarials de PRISA al llarg de la seva història pot ocupar moltes planes, però segur que Juan Luis Cebrián Echarri, si parlés serenament, hauria d’admetre greus errors de gestió, tant en les árees en les que ha intervingut com en les que en algun moment li van ser vetades per la propietat.

Alguna cosa es deu haver fet molt malament en els últims temps per portar el principal grup de comunicació espanyol a viure sota la pressió d'un deute superior als cinc mil milions d’euros.

Si es repassa el currículum de Cebrián Echarri s’observarà que sempre ha estat un jefe. Mai ha exercit com a un periodista més d’una redacció. Quan va començar a treballar, als 19 anys, ho va fer com a redactor en cap de Pueblo, un diari de la xarxa de mitjans del partit únic franquista, el movimiento. I sota la dictadura o en democràcia va seguir la seva carrera professional d’aquesta manera, sempre com a directiu.

Això obliga per força a endreçar el cap si més no de forma estranya i a prendre contacte amb la realitat d’una manera molt diferent a la resta de la gent.

Cebrián, a més, es considera a si mateix com un referent cultural. Per això, a pesar de les seves pesades responsabilitats empresarials, va saber trobar temps per intentar fer-se un lloc en el panorama de la narrativa castellana i promocionar-se fins aconseguir ser nomenat membre de la Real Academia Española.

La concentració de tanta autoritat, tanta responsabilitat i tanta dificultat financera no podia portar res de bo. L’edat, a més, sovint fa perdre sentit de la mesura.

Fins fa una mica més de dos anys, al grup PRISA estava molt clar qui manava. Jesús Polanco exercia de president i confiava responsabilitats a discreció entre un grup relativament reduït de persones, en el qual Cebrián ocupava un lloc de privilegi. Ara, probablement, desaparegut el fundador del grup i després d’haver aconseguit el desplaçament de Javier Díez Polanco de l’àrea audiovisual de PRISA, el marge de decisió del conseller delegat és més ample i la gran incògnita es troba en saber en quina direcció l’utilitzarà.

L’estirabot del passat 21 d’agost pot ser significatiu. Juan Luis Cebrián Echarri es va prendre la llibertat de declarar-se obertament hostil al govern socialista.

Al gener del 2007, en una tribuna publicada a El País, dies després de l’atemptat de Barajas amb el que ETA va trencar l’alto el foc, Cebrián ja va fer un gest cridaner de menyspreu per José Luis Rodríguez Zapatero. Va afirmar que la democràcia representativa no garanteix que governin els millors i va comparar el president del govern amb un director d’orquestra aficionat, que es limita a moure “el palet”, amb la seguretat de que, faci el que faci, els músics faran el que han de fer. “La diferència entre un director d’orquestra professional i un altre aficionat és la mateixa que hi ha entre un polític capaç i un nouvingut. El conjunt sempre sona més o menys, però es perd l’equilibri quan no existeix lideratge, i aleshores un pot fins i tot caure de la tribuna”, deia el conseller delegat. Volia ofendre i al mateix temps reclamar per a si mateix una certa capacitat de control sobre l'acció de govern.

Ara que el govern ha aprovat un decret-llei per regular la TDT de pagament, que fa possible l’entrada de més competidors en el negoci de la tele de peatge, Cebrián utilitza tots els mitjans al seu abast, que són uns quants, per afirmar que l’Executiu posa en joc la qualitat de la democràcia i es comporta “com el d’una república bananera”.

Diu que PRISA creu en la necessitat de la TDT de pagament, però pensa que la regulació per decret llei posa en qüestió la divisió de poders, és “immoral” i que només s’ha fet que per “satisfer les manies i somieigs del comandament”.

Deu tenir una transcendència enorme per la democràcia el fet que els partits de futbol es puguin veure des d’ara mateix per TDT, a més de pel satèl·lit de Digital Plus.

Zapatero i els ministres de l’actual govern haurien d’haver entès, segons Cebrián, que una mesura d’aquest calibre no es podia haver pres sense l’acord del conseller delegat de PRISA, no gaire destre en la resolució els problemes financers del seu grup, però sempre disposat a donar orientacions correctes i equilibri als governants "nouvinguts".

El conseller delegat afirma que el govern ha entrat en guerra contra els mitjans independents, que ell representa, s’entén.

Probablement, haurà reunit repetidament els seus col·laboradors i consells de redacció. Els deu haver explicat això de la guerra i els haurà donat el senyal d’atac contra governants, competidors i adversaris: “Que sentin cada dia el nostre alè darrera les seves orelles”, li agrada dir.