La intimitat dels dirigents del PP

Mariano Rajoy i el seu equip deuen haver repassat la història del seu partit i els mètodes que han utilitzat per aconseguir fer oblidar les seves implicacions en afers de corrupció. Qui recorda avui dia el cas Naseiro? La policia va descobrir l'existència d'una trama organitzada per atorgar llicències a empreses constructores a canvi de comissions destinades a finançar el PP i a l'enriquiment personal d'alguns dels seus dirigents, entre ells, el responsable finances del partit, Rosendo Naseiro; regidors valencians, com Salvador Palop i José Luis Olivas; el diputat Ángel Sanchís; altres dirigents com Eduardo Zaplana o Arturo Moreno i un seguit d'empresaris.
Un jutge no massa conegut, Luis Manglano, basant-se en unes converses telefòniques de Salvador Palop gravades per la policia, va ordenar la detenció d'alguns dels implicats en el engoci fraudulent, però com que entre els implicatss hi havia càrrecs electes, ho va posar en mans del Suprem.
I què va fer l'alt tribunal?
Va decidir que amb les gravacions s'havia violat la intimitat personal dels acusats i que per aquest motiu quedava anulada qualsevol prova de delicte.
Fantàstic.
Rajoy i Cospedal no podien trobar millor argument per aconseguir que tots els implicats en el cas Gürtel i la resta de trames actuals de corrupció surtin il·lesos de qualsevol acusació. Els jutges els vigilen, els investigadors els "espien"... No importa si atorguen encàrrecs públics a canvi de determinats favors. El que importa és que puguin "treballar en la intimitat".