sábado, 31 de enero de 2009
Consum sense limits
He sentit governants que aconsellen a la ciutadania que no deixi de consumir. Forma part del seu receptari per a fer front a la crisi. I són governants socialistes. Les societats occidentals despilfarren, gasten sense mesura... en un context de brutal desigualtat. Evidentment, els que pateixen en carn pròpia els efectes devastadors de les irracionalitats del mercat no poden fer front a despeses elementals, no poden adquirir el que necessiten per viure dignament... Als que conserven poder adquisitiu no se'ls diu que cal distribuir millor els bens, no. Se'ls diu que consumeixin més... No sembla increible?
martes, 6 de enero de 2009
Ens han robat els mots
Si diem que som liberals, el més probable és que se’ns identifiqui amb la gent que posa la política al servei dels negocis.
Quan es parla de solidaritat, de seguida es pensa en l’activitat de les ONG, en almoines variades i tota mena de versions actualitzades de les obres de misericòrdia que ens van ensenyar al catecisme.
Si ens presentem com a socialistes, qui ens escolti pensarà que tenim alguna cosa a veure amb el PSOE o estem d’acord amb la manera de fer política de Rodríguez Zapatero, Montilla, Segolene Royal o de qualsevol dels seus companys europeus.
I gairebé ja no podem dir en veu alta que som comunistes sense haver d’explicar immediatament que el que s’ha conegut al món sencer com a comunisme durant la major part del segle XX ha estat una experiència terrorífica, espantosa, que no té absolutament res a veure amb els ideals de cap persona sensata i honesta.
No sé si és possible retornar el seu significat a les paraules liberalisme, solidaritat, socialisme i comunisme. Si no hi ha cap possibilitat, haurem de buscar expressions que serveixin per a identificar als defensors dels drets humans i les llibertats públiques, per a reivindicar uns estats en els que els bens i serveis es distribueixin de manera equitativa i democràtica, i per a manifestar l’aspiració a viure en una societat sense classes, sense opressors ni oprimits
Què podem fer per a trobar paraules que serveixin per a designar les persones i col·lectius favorables una organització social que garanteixi de debò i per a tothom l’exercici de totes les llibertats i dels drets elementals a l’habitatge, el treball, la salut, l’ensenyament, la informació...?
Quan es parla de solidaritat, de seguida es pensa en l’activitat de les ONG, en almoines variades i tota mena de versions actualitzades de les obres de misericòrdia que ens van ensenyar al catecisme.
Si ens presentem com a socialistes, qui ens escolti pensarà que tenim alguna cosa a veure amb el PSOE o estem d’acord amb la manera de fer política de Rodríguez Zapatero, Montilla, Segolene Royal o de qualsevol dels seus companys europeus.
I gairebé ja no podem dir en veu alta que som comunistes sense haver d’explicar immediatament que el que s’ha conegut al món sencer com a comunisme durant la major part del segle XX ha estat una experiència terrorífica, espantosa, que no té absolutament res a veure amb els ideals de cap persona sensata i honesta.
No sé si és possible retornar el seu significat a les paraules liberalisme, solidaritat, socialisme i comunisme. Si no hi ha cap possibilitat, haurem de buscar expressions que serveixin per a identificar als defensors dels drets humans i les llibertats públiques, per a reivindicar uns estats en els que els bens i serveis es distribueixin de manera equitativa i democràtica, i per a manifestar l’aspiració a viure en una societat sense classes, sense opressors ni oprimits
Què podem fer per a trobar paraules que serveixin per a designar les persones i col·lectius favorables una organització social que garanteixi de debò i per a tothom l’exercici de totes les llibertats i dels drets elementals a l’habitatge, el treball, la salut, l’ensenyament, la informació...?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)