DESINFORMACIÓ SOBRE VENEÇUELA

La intoxicació informativa sobre la realitat política veneçolana arriba de vegades a uns extrems difícils d’entendre. LaSexta Noticias va arribar a assegurar que Hugo Chávez havia “amenaçat amb una guerra a Sudamèrica” i que, per aquest motiu, havia exhibit els llançacoets que utilitzaria contra Colòmbia, com a reacció davant la decisió del govern d’Álvaro Uribe d’autoritzar la instal·lació de fins a set bases nord-americanes en el seu país.

El president veneçolà havia mostrat el passat dia 6 en roda de premsa unes armes antigues, iguals a les decomissades a la guerrilla colombiana i robades fa catorze anys per les FARC, segons va dir, en territori veneçolà. Volia desmentir d’aquesta manera una altra informació segons la qual s’havien trobat en un campament de la guerrilla colombiana uns llançacoets que Veneçuela havia comprat a Suècia l’any 2005.

Les explicacions de Chávez sobre aquest fet poden resultar més o menys convincents, i, posats a valorar, els aficionats al periodisme d’opinió poden discutir sobre l’oportunitat de les paraules amb les que va destacar el significat de l’augment de la presència militar nord-americana a Colòmbia, però el que no té cap mena de sentit és l’engany i la desinformació conscient.

Hugo Chávez és president d’un país democràtic, que exerceix el seu càrrec de manera molt personal. Es caracteritza per la seva especial loquacitat i per la tendència a generar polèmica. S’adreça molt sovint a la població i ofereix nombroses oportunitats per fer-se ressò de qui discrepa amb ell. Costa entendre el motiu pel qual alguns periodistes s’entossudeixen en inventar-se informació sobre la seva acció de govern.

La credibilitat d’un programa informatiu com el de noticies de LaSexta depèn en bona mesura de la seva capacitat per ajudar a entendre als seus espectadors la complicada realitat de països socialment fracturats, en els quals les diferències entre rics i pobres són abismals. És prou evident per tothom que la població de Veneçuela, Bolivia, Equador, Paraguai i altres països d’Amèrica Llatina ha elegit democràticament governants partidaris d’un millor repartiment de la riquesa. La deformació grollera de la realitat, practicada per molts mitjans, no es pot interpretar més que com una presa de partit conscient o inconscient a favor dels poderosos de sempre.