Anti-sistema sóc jo

Convindria que molts col•legues és preguntessin per quin motiu utilitzen l’expressió “antisistema” per designar aquella gent que fa destrosses al carrer quan una multitud participa pacíficament en una manifestació de protesta popular. Contra quin sistema estan les persones que van cremar un cotxe de la policia municipal el dia de la vaga general? En tot cas el que es pot dir és que aquests individus són productes d’aquest sistema que exalta quotidianament la violència a gairebé totes les seves expressions.
Anti-sistema som molts. Som tots els que entenem que el capitalisme és un mal sistema per organitzar la convivència entre persones i per regular les seves relacions amb la resta de la naturalesa.
A dia d’avui, a la vista dels resultats, no hi ha actitud més raonable que l’anticapitalisme. Cal buscar alternatives.
Però els qui el dia 29 de setembre van dedicar-se a cremar contenidors, trencar mobiliari urbà i destrossar aparadors no pensen ni raonen. Qui va fer tot això és aproximadament la mateixa gent que rebenta i fa miques tot el que troba i pot quan ciutadans civilitzats celebren, per exemple, la victòria del seu equip de futbol.
Hi ha moltes maneres de designar aquestes persones i algunes d’elles permeten fer-ho amb molta precisió: brètols, vàndals, provocadors, trencavagues... I si es tracta de qualificar, hi ha mots molt adequats. Es pot dir que es tracta de gent sense cervell o, senzillament, imbècil. No només no estan en contra del sistema sinó que escampen la confusió en benefici dels guanyadors de sempre.