Misteris de l'electrònica

Costa entendre els motius pels quals els responsables de la implantació de la TDT i els fabricants de televisors van donar com a bons els descodificadors que avui es comercialitzen. El comandament a distància sembla fet a propòsit per desanimar a qualsevol que vulgui entendre realment com funciona. És gairebé impossible saber quina utilitat tenen tots els botons. Si a sobre s’ha volgut conservar el televisor d’abans, adaptat per a la TDT amb un descodificador, la utilització combinada dels dos comandaments sovint provoca confusions.
Quan el telespectador supera la dura prova de sintonitzar els diferents canals, lògicament desitja ordenar-los d’acord amb la seva lògica: l’1 per la primera, el 2 per la segona, el 3... etc. Sovint es presenta com una tasca impossible. Passen els mesos des que es va implantar i res canvia. La compra d’un descodificador sempre implica haver de desxifrar menús plens d’expressions incomprensibles per a l’usuari corrent. La cosa encara és més greu si es té en compte que l’edat mitjana dels consumidors de televisió és cada vegada més alta. Només cal pensar en quantes vegades hem vist avis demanant auxili per poder veure el canal que desitgen.
La incompetència dels fabricants de productes electrònics, no obstant, ve de molt lluny.
La lectura de les instruccions per a la utilització de qualsevol aparell o electrodomèstic gairebé sempre sorprenen per la seva manca de claredat. Semblen fetes a propòsit perquè el client i usuari desesperi. La primera dificultat es troba en la recerca de l'apartat redactat en la llengua del client, perquè sigui quin sigui el país en el que s'hagi adquirit, els manuals acostumen a incloure explicacions en un grapat important d'idiomes. Paper en grans quantitats sense cap utilitat.
Els primers paràgrafs es destinen sovint a aconsellar que el producte no s'exposi a elevades temperatures, no es submergeixi en líquids, no es netegi amb substàncies corrosives... I quan s'arriba a les instruccions que han de servir per a que l'aparell funcioni, la redacció acostuma a ser tan complicada que sovint s’opta per intentar entendre el més elemental per pura intuïció.