Ens han robat els mots

Si diem que som liberals, el més probable és que se’ns identifiqui amb la gent que posa la política al servei dels negocis.

Quan es parla de solidaritat, de seguida es pensa en l’activitat de les ONG, en almoines variades i tota mena de versions actualitzades de les obres de misericòrdia que ens van ensenyar al catecisme.

Si ens presentem com a socialistes, qui ens escolti pensarà que tenim alguna cosa a veure amb el PSOE o estem d’acord amb la manera de fer política de Rodríguez Zapatero, Montilla, Segolene Royal o de qualsevol dels seus companys europeus.

I gairebé ja no podem dir en veu alta que som comunistes sense haver d’explicar immediatament que el que s’ha conegut al món sencer com a comunisme durant la major part del segle XX ha estat una experiència terrorífica, espantosa, que no té absolutament res a veure amb els ideals de cap persona sensata i honesta.

No sé si és possible retornar el seu significat a les paraules liberalisme, solidaritat, socialisme i comunisme. Si no hi ha cap possibilitat, haurem de buscar expressions que serveixin per a identificar als defensors dels drets humans i les llibertats públiques, per a reivindicar uns estats en els que els bens i serveis es distribueixin de manera equitativa i democràtica, i per a manifestar l’aspiració a viure en una societat sense classes, sense opressors ni oprimits

Què podem fer per a trobar paraules que serveixin per a designar les persones i col·lectius favorables una organització social que garanteixi de debò i per a tothom l’exercici de totes les llibertats i dels drets elementals a l’habitatge, el treball, la salut, l’ensenyament, la informació...?